dijous, 7 de gener del 2010

MUSICA MINIMALISTA


Laurie Anderson (Glen Ellyn, Illinois, Estats Units, 5 de juny de 1947) és una música, poeta, dibuixant i artista experimental d'espectacles en els que combina música minimalista, diapositives i reflexions iròniques vers el llenguatge, la política nord-americana, el rol dels sexes i la civilització occidental moderna en el seu conjunt.

La primera de vuit fills, estudià violí i, al mateix temps els estudis corresponents a la seva edat en el Young Chicago Symphony. Es graduà el 1969 al Barnard College de Nova York, i després passà a estudiar a la Universitat de Colúmbia, treballant per assolir el títol de post-grau en escultura.

L'escena artística de principis del decenni de 1970 fomentà una actitud experimental entre molts joves artistes en el centre de Nova York, també va atreure Anderson, i algunes de llurs primeres actuacions com a jove artista va tenir lloc en el carrer o en espais informals de l'art. El més memorable d'ells, Laurie té els peus dintre un bloc de gel, tocant el seu violí mentre patina. Quan el gel es desfà, l'espectacle acaba.

Des de llavors ha passat a crear grans obres teatrals que combinen una varietat de mitjans de comunicació, música, vídeo, narració de contes, la projecció d'imatges, la escultura en la qual ella és una electritzant artista intèrpret o executant. Com artista visual, llur obra ha estat exposada en el Museu Guggenheim en el So-Ho Nova York, així com amplament a Europa, entre ells, el Centre Georges Pompidou a París.

També ha publicat set àlbums per la Warner Bros, inclosa la Gran Ciència, amb la cançó O Superman, que assolí el número dos en el gràfic pop Britànic. El 1999, Anderson organitzà Cançons i narracions de Moby Dick, una interpretació d'Herman Melville (1851).

Ha inventat varis instruments, entre ells el violí d'arc de cinta, el qual té un capçal magnètic en lloc de cordes i una cinta d'àudio en lloc de les cordes de l'arc, un vestit amb censors que disparen diversos sons de bateria electrònica.

Actualment Laurie viu Nova York.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada