EL GUST DEL CLOR Bastien Vivès. El gusto del cloro. Diàbolo Ediciones. 2009
Una escoliosi és el que porta al protagonista de El gusto del cloro, un noi de vint-i-tants anys una mica tímid, a la piscina. La seva mala tècnica, els xocs amb altres banyistes i el predomini dels jubilats, fan que la natació no sigui gaire divertida per a ell. Fins que el dia que entre els sexagenaris, descobreix una noia atractiva i de braçada elegant. Ella l’ajuda a perfeccionar el seu estil i entre tots dos surgeix una amistat que podria convertir-se en alguna cosa més. Però just quan sembla que fer llargs sense anar enlloc s’ha acabat, el protagonista s’adonarà que en l’amor es passa de la il.lusió a la decepció en molt poques braçades.
Batien Vivès ens explica una història quotidiana, propera i intimista sobre el desig amb nombrosos plans detall, silencis i elipsis. Sap transmetre de manera excel.lent l’ambient de la piscina, utilitzant tots els angles i punts de vista possibles. Tot i que la història transcorre dins l’aigua dolça, el color predominant és un encertat verd mar. Les vinyetes són sinuoses, com si les contemplèssim dins l’aigua. La combinació de tots aquests elements és tan bona, que a més del gust , del clor també en podem sentir l’olor.
Milo Manara, sobrenom de Maurilio Manara (nascut el 12 de setembre del 1945) és un dibuixant de còmic italià (escriptor i artista), principalment conegut per la càrrega eròtica dels seus treballs.
Manara va néixer a Lüsen, Província de Bolzano.
Després d'estudiar arquitectura i pintura, va començar a treballar en el món del còmic el 1969 per a Genius, un còmic book entre eròtic i de sèrie negra. Va treballar per publicacions minoritàries (Jolanda, comic book de caràcter soft-core, i a la revista satírica Telerompo) fins que va ser demanat per Il Corriere dei Ragazzi per treballar juntament amb l'escriptor Mino Milani. La seva primera història com a escriptor va ser HP i Giuseppe Bergman de 1983. "HP" són les inicials del seu amic, l'escriptor de còmics Hugo Pratt. Bergman havia estat creat per Manara cinc anys abans, per a la revista de comics francesa A Suivre.
Els seus còmics introdueixen generalment noies excepcionalment belles i elegants, atrapades en estranys i fantàstics escenaris eròtics. Alguns dels seus llibres més famosos són Il Gioco (1983, traduït per El Click) (en quatre parts), sobre un petit aparell que provoca una irrefrenable excitació en una dona, i Il Profumo dell'invisibile (1986, traduït com el perfum de l'invisible), sobre la invenció d'una pintura corporal que fa que qui la utilitza resulti invisible. Alguns dels seus llibres (còmics) més aclamats són en col·laboració amb Hugo Pratt. El rei Mono, distribuida en una sèrie a la revista Heavy Metal a principi dels 80, reexplicà la història del Rei Mono - amb humor, erotisme i incorrecció política.
L'estil de Manara es basa en la línia clara en el dibuix de les dones, reservant els traços més complexos per monstres o elements sobrenaturals. Com el seu compatriota Tinto Brass, té una fixació evident per les dones voluptuoses. Molts dels seus còmics tenen com a contingut el sadomasoquisme, voyeurisme, el sobrenatural, i la tensió sexual en diversos aspectes de la societat italiana. Els seus treballs varien en explicitat, però la intenció principal és més de diversió que no pas misògina. La capacitat de Manara per a crear una atmosfera, el seu obvi talent, i les seves excursions ocasionals a històries més convencionals, han ajudat a donar-li un aire de respectabilitat artística.
El seu treball va aconseguir una gran audiència americana gràcies a aparèixer a la revista Heavy Metal. Curiosament, Manara és menys popular a Itàlia que a França, on és considerat un dels millors dibuixants de còmic del món.
El juliol de 2006, Manara va dissenyar un casc per Valentino Rossi fet especialment pel Gran Premi de Mugello. Segons Rossi: "Ha dibuixat una mena d'història mítica de la meva vida en dibuixos, amb alguns dels meus herois com Steve McQueen, Enzo Ferrari, Jim Morrison, i altres personatges com el meu gos Guido, el pollastre Osvaldo i un munt de dones boniques! M'encanta Milo... és una persona que he admirat durant molt de temps".
Richard Vance Corben (n. en Anderson, Misuri l'1 de novembre de 1940) és un autor de cómics nord-americà, cèlebre pels seus historietas de ciència ficció i fantasia.
Procedent d'una família de granjeros del Mig Oest americà. Corben va publicar els seus primers treballs en fanzines underground, mentre treballava per a una empresa dedicada al cinema d'animació (Calvin Communications). La seva primera historieta, Monsters Rule, es va publicar per lliuraments entre 1968 i 1969 en el fanzine Voice of Comicdom. En ella estan ja presents, en clau paródica, els temes i procediments preferits de Corben: la ciència ficció, l'erotisme i la repulsa a les institucions establertes, especialment la religió i l'exèrcit.
En els anys que van seguir, Corben va publicar en nombroses revistes, generalment del circuit underground, i en 1970 fins i tot va intentar autoeditarse el seu propi fanzine, Fantagor, el que es va saldar amb un rotund fracàs. La seva incursió en el terreny del cinema d'animació va produir un curtmetratge, Neverwhere (1971), destacat sobretot per constituir la primera aparició d'un dels seus personatges més emblemàtics, Donin. En 1972 Corben va abandonar definitivament l'empresa en la qual treballava per a dedicar-se completament al cómic.
Va col·laborar amb les revistes de l'editorial Warren Publishing Creepy, Eerie i Vampirella, amb diverses històries de terror, però el seu consagración definitiva va arribar en 1977 amb el naixement de la revista Heavy Metall, en les pàgines del qual va publicar, des dels primers nombres, les aventures de Donin. El personatge, que procedia del curt Neverwhere, era un enginyer de l'època actual que es traslladava a un món de violència i grans aventures, replet de bàrbars, brujos, horribles monstres i dones de pits enormes. En el trasllat, l'aparença física del personatge sofria una transformació i d'un home enclenque i pacífic passava a ser un heroi musculoso. El seu nom, Donin, procedia de les inicials de la seva identitat passada, David Ellis Norman.
Va treballar amb diversos guionistes, entre els quals s'expliquen Bruce Jones o el conegut escriptor de ciència ficció Harlan Ellison, encara que són sobretot recordades les seves col·laboracions amb Jan Strnad, com Les mil i una nits o Món mutante.
En els últims temps, ha donat les seves personals interpretacions de personatges com Hulk o John Constantine
Vicente Segrelles Sacristán(Barcelona, 9 de Setembre de 1940) és un il·lustrador i d'historieta espanyol, cèlebre internacionalment per la seva sèrie d'historietes El Mercenario, en les quals empra una excel·lent tècnica de dibuix al oli.
MOEBIUS Encara que Moebius és un clàssic que no necessita gaires presentacions, deixo aquí quatre dades bàsiques. El nom real de Moebius és Jean Giraud, té 71 anys i és un dels grans autors del còmic francès i mundial. La Viquipèdia ho explica així: "Jean Giraud és un historietista i il·lustrador francès, que es va donar a conèixer amb el pseudònim Gir i el western El Teniente Blueberry el 1964, per després revolucionar la historieta de ciència-ficció dels anys 70 i principis dels 80 amb el pseudònim de Moebius".
Dins el seu estil més oníric, entre la fantasia i la ciència-ficció, és autor d'obres magnífiques, com les de la sèries d'Arzak, El garaje hermético o El Incal, aquesta amb guió d'Alejandro Jodorowsky
Hugo Pratt va idear la figura de Corto Maltès com a nascut el 10 de juliol de 1887 aLa Valletta(Malta). El seu pare era un marí britànic procedent de Cornualla i la seva mare era una gitana, anomenada "la nena de Gibraltar", nascuda a Sevilla. Com que l'origen del pare de Corto és britànic, se'l considera també com a súbdit britànic. La seva residència oficial és a L'Illa Antica, a les Antilles, però la seva residència preferida es troba aHong Kong. Corto Maltès va viure bona part de la seva infantesa a Còrdova. Corto Maltès comença les seves aventures a les pàgines de la revista italiana Sargento Kirk de la mà del dibuixant Hugo Pratt. La primera historieta en què veiem en Corto Maltès en acció es titula "La balada del mar salado", però Hugo Pratt va publicar un total de 12 àlbums amb les aventures viscudes per aquest esperit lliure. A més dels còmics, l'any 2001 es va estrenar el film "Corto Maltese, la cour secrète des arcanes" dirigida per Pascal Morelli, realitzador també de la sèrie televisiva de 26 episodis protagonitzada per aquest aventurer. "Corto Maltès" és un còmic de culte i la sèrie, basada en els còmics creats per Hugo Pratt, no decep els seguidors d'aquest personatge. Al llarg dels 26 episodis que dura la sèrie se'ns narren les aventures i desventures viscudes per Corto Maltès. A més, també hi apareixen personatges com Rasputín o Pandora sense els quals les històries de Corto Maltès no serien el mateix. Les aventures de Corto Maltès passen en països exòtics i l'amor i l'acció sempre hi són presents. De la mà d'aquest aventurer faràs un viatge en el temps i viuràs la Primera Guerra Mundial, el colonialisme i la Revolució Russa. Aquesta sèrie et proposa un viatge en el temps i en la història acompanyat per un dels aventurers més autèntics de l'univers dels còmics.
