Damien Rice (Celbridge, County Kildare, 7 de desembre de 1970) és un músic irlandès. Al principi pertanyia al grup de música Juniper, una banda de rock que va publicar singles com "The World Is Dead" i "Weatherman". El dia abans de gravar el seu primer àlbum complet per Polygram el 1999, en Damien es va sentir frustrat amb la importància comercial de la música[cal citació]. Els col·legues de la banda van passar a dir-se Bell X1. En canvi, ell es va traslladar a la Itàlia rural on es va especialitzar en la guitarra acústica, a escriure cançons, i a vagar per Europa fins que va ser capaç de formar una banda i actuar en cafès de Dublin. Aprofitant la connexió que hi havia amb en David Arnol, el seu cosí segon, en Damien va poder grabar "O", amb el qual va guanyar el Shortlist Music Prize el 2003. Els membres de la seva banda eren la violoncel·lista Vyvienne Long; el percussionista Tom Osander (anomenat Tomo), un dels membres de la banda God Street Wine dels anys 90; el baixista Shane Fitzsimons i la vocalista Lisa Hannigan. Recentment, la Lisa va decidir que començaria la seva pròpia carrera artística.
Elliott James Murphy (nascut el 16 de març de 1949 a Long Island, New York) es un compositor y cantantautor de rock, novelista, productor i periodista que viu a París
Albums i EPs
* Aquashow (1973) * Lost Generation (1975) * Night Lights (1976) * Just a story from America (1977) * Affairs (1980) * Murph the surph (1982) * Party girls / Broken poets (1984) * Milwaukee (1985) * Change will come (1987) * Aprés le déluge (1987) * 12 (1990) US re-edition: Unreal City (1993) * If poets were kings (1992) * Paris/New York (1993) * Selling the gold (1995) * Beauregard (1998) * Rainy season (2000) * La terre commune (amb Iain Matthews (2001) * Soul surfing (2002) * Soul surfing - the next wave EP (2002) * Strings of the storm (2003) * Murphy gets muddy (2005) * Coming Home Again (2007) * Notes from the Underground (2008) * Elliott Murphy Sings Dylan (2009)
Ben Harper (Pomona, Califòrnia, 28 d'octubre de 1969), guitarrista.
Creixerà entre Claremont i Pomona, ambdós situades en la regió de Island Empire, a una hora a l'est de Los Àngeles; en una família de músics d'orígens molt diversos: la seua iaia paterna era mig negra mig índia Cherokee i la seua besàvia materna era una jueva d'origen rus, procedent de Lituània. Va ser a ella a qui va dedicar el seu àlbum Welcome To The Cruel World.
Ben Harper va començar a tocar la guitarra acústica als 7 anys, encara que els seus primers acords els va aprendre tocant la guitarra de sa mare Ellen, quan tenia 3 anys. El que s'entén tenint en compte que en la seua família la majoria eren músics, sa mare cantava i tocava la guitarrra, son pare era percussionista. Una vegada en el col·legi, Ben fa de la guitarra l'instrument oficial de l'assignatura de música, tenint esta com la seua pràctica principal. Així, comença a esbossar la seua pròpia música, donant-se a conéixer amb nombrosos concerts per tota l'àrea de Los Àngeles. En 1992 firmarà amb Virgin Rècords i encara desconegut, començarà la seua carrera musical.
La seua música no és fàcil de classificar, Ben Harper posseïx un estil realment indefinible, amb lletres transcendentals i carregades d'emotivitat que aborden temes com la pau, déu i la religió, el medi ambient o la política, a nivell conflictiu i amb connotació reivindicativa. Creix escoltant soul, folk, blues, r&b, reggae, hip hop, jazz i country entre altres, donant-li un estil molt particular a la seua música. La seua evolució li ha portat a introduir ritmes urbans i sons ètnics, arribant a gravar versions de Led Zeppelin, The Verve o Marvin Gaye, sense perdre per això el seu to apassionat ni la seua vitalitat.
En el que a les seues influències es referix, podem trobar entre elles grups musicals i artistes tan diversos com Bob Marley, Robert Johnson, David Lindley, Chris Darrow, Led zepellin, Pink Floyd, Nirvana, Pearl Jam, Jeff Buckley... sense oblidar la gran influència del blues de Jimi Hendrix i de bandes del jam com els Blues Traveler o Hootie & The Blowfish. També cal dir que va ser alumne avantatjat dels grans cantautors negres dels 70 (Bill Withers, Curtis Mayfield), caracteritzant la presència del seu inconfusible slide encordellar.
NICK DRAKE Nicolas Rodney Drake (1948-1974), més conegut com a Nick Drake, és un cantautor de folk anglès nascut a Birmània. El seu treball és molt apreciat actualment per la crítica musical, tot i que gairebé no va vendre discs durant la seva vida.
