CANTAUTOR

Ben Harper
(Pomona, Califòrnia, 28 d'octubre de 1969), guitarrista.

Creixerà entre Claremont i Pomona, ambdós situades en la regió de Island Empire, a una hora a l'est de Los Àngeles; en una família de músics d'orígens molt diversos: la seua iaia paterna era mig negra mig índia Cherokee i la seua besàvia materna era una jueva d'origen rus, procedent de Lituània. Va ser a ella a qui va dedicar el seu àlbum Welcome To The Cruel World.

Ben Harper va començar a tocar la guitarra acústica als 7 anys, encara que els seus primers acords els va aprendre tocant la guitarra de sa mare Ellen, quan tenia 3 anys. El que s'entén tenint en compte que en la seua família la majoria eren músics, sa mare cantava i tocava la guitarrra, son pare era percussionista. Una vegada en el col·legi, Ben fa de la guitarra l'instrument oficial de l'assignatura de música, tenint esta com la seua pràctica principal. Així, comença a esbossar la seua pròpia música, donant-se a conéixer amb nombrosos concerts per tota l'àrea de Los Àngeles. En 1992 firmarà amb Virgin Rècords i encara desconegut, començarà la seua carrera musical.

La seua música no és fàcil de classificar, Ben Harper posseïx un estil realment indefinible, amb lletres transcendentals i carregades d'emotivitat que aborden temes com la pau, déu i la religió, el medi ambient o la política, a nivell conflictiu i amb connotació reivindicativa. Creix escoltant soul, folk, blues, r&b, reggae, hip hop, jazz i country entre altres, donant-li un estil molt particular a la seua música. La seua evolució li ha portat a introduir ritmes urbans i sons ètnics, arribant a gravar versions de Led Zeppelin, The Verve o Marvin Gaye, sense perdre per això el seu to apassionat ni la seua vitalitat.

En el que a les seues influències es referix, podem trobar entre elles grups musicals i artistes tan diversos com Bob Marley, Robert Johnson, David Lindley, Chris Darrow, Led zepellin, Pink Floyd, Nirvana, Pearl Jam, Jeff Buckley... sense oblidar la gran influència del blues de Jimi Hendrix i de bandes del jam com els Blues Traveler o Hootie & The Blowfish. També cal dir que va ser alumne avantatjat dels grans cantautors negres dels 70 (Bill Withers, Curtis Mayfield), caracteritzant la presència del seu inconfusible slide encordellar.