MUSICA ALTERNATIVA

The Last Shadow Puppets.
L'agost de 2007, la revista NME anuncià que el vocalista principal dels Arctic Monkeys, Alex Turner juntament amb Mile Kane, el vocalista de la recent banda The Rascals, gravarien un àlbum juntament amb James Ford com a productor i tocant la bateria. Turner i Kane es van fer amics durant el tour pel Regne Unit dels Arctic Monkeys (Maig-Juny 2005) on la ex banda de Kane, The Little Frames, participà com a telonera. The Little Frames van acompanyar també als Arctic Monkeys en el seu tour de 2007, també al Regne Unit, on Turner i Kane van escriure algunes cançons junts per a un projecte en col·laboració. Aquesta col·laboració es va estendre fins a tal punt, que Kane participà tocant la guitarra a "505", cançó que tanca l'àlbum Favourite Worst Nightmare i en els "B-sides" del senzill "Fluorescent Adolescent", "The Bakery" i "Plastic Tramp". Kane també ha acompanyat als Arctic Monkeys en alguns dels seus concerts del 2007, incloent el mini-festival Lancashire County Cricket Club i la seva aparició al Glastonbury 2007.

El inici de les gravacions del seu àlbum va tenir lloc a França a finals d'agost de 2007 i va contar amb nou material afegit entre agost i desembre. Al desembre es va unir el violinista Owen Pallett qui, juntament a la London Metropolitan Orchestra, s'encarregaria dels arranjaments de cordes. Durant la gravació, Turner i Kane contractaren els serveis per a produir un film on es presentaria tota la història del projecte.

El 20 de febrer de 2008, el duet revelà que serien coneguts com The Last Shadow Puppets i que el seu àlbum es titularia The Age of the Understatement amb data de sortida al 21 d'abril de 2008. El primer senzill "The Age of the Understatement" seria tret una setmana abans, el 14 d'abril, i inclouria una nova cançó titulada "Two Hearts in Two Weeks" acompanyada dels "covers" "Wondrous Place" de Billy Fury i "In the Heat of the Morning" de David Bowie (que Turner menciona como un dels seus favorits . El duo ha dit que en aquesta producció s'inspiraren en Scott Walker i en les primeres etapes de Bowie.

La banda va donar el seu primer show el 4 de març de 2008 a Sound Records, Brooklin, Nueva York i van tenir el seu segon concert al Lower East Side’s Cake Shop la nit posterior.

D'acord amb una entrevista donada per a la NME i publicada el 23 de març de 2008, va ser anunciat que el segon senzill de la banda seria "Standing Next To Me".
Discografia

Discs
The Age of the Understatement (21 d'abril, 2008)
[modifica]Singles
"The Age of the Understatement" (14 d'abril, 2008).
"Standing Next to Me" (7 de juliol, 2008).

CANTAUTOR

Damien Rice (Celbridge, County Kildare, 7 de desembre de 1970) és un músic irlandès. Al principi pertanyia al grup de música Juniper, una banda de rock que va publicar singles com "The World Is Dead" i "Weatherman". El dia abans de gravar el seu primer àlbum complet per Polygram el 1999, en Damien es va sentir frustrat amb la importància comercial de la música[cal citació]. Els col·legues de la banda van passar a dir-se Bell X1. En canvi, ell es va traslladar a la Itàlia rural on es va especialitzar en la guitarra acústica, a escriure cançons, i a vagar per Europa fins que va ser capaç de formar una banda i actuar en cafès de Dublin. Aprofitant la connexió que hi havia amb en David Arnol, el seu cosí segon, en Damien va poder grabar "O", amb el qual va guanyar el Shortlist Music Prize el 2003. Els membres de la seva banda eren la violoncel·lista Vyvienne Long; el percussionista Tom Osander (anomenat Tomo), un dels membres de la banda God Street Wine dels anys 90; el baixista Shane Fitzsimons i la vocalista Lisa Hannigan. Recentment, la Lisa va decidir que començaria la seva pròpia carrera artística.

MUSICA ROCK ALTERNATIU

Red Hot Chili Peppers és una banda de rock alternatiu formada a Los Angeles (Califòrnia), el 1983. Els membres actuals de la banda són el cantant Anthony Kiedis, el guitarrista Josh Klinghoffer, el baixista Michael "Flea" Balzary, i el bateria Chad Smith. L'estil musical variat barreja rock tradicional amb elements d'altres gèneres com funk, punk rock, i rock psicodèlic.

Inicialment, els membres de la banda eren Kiedis, Flea, el guitarrista Hillel Slovak i el bateria Jack Irons. Slovak va morir de sobredosi d'heroïna el 1988, i va fer que Irons marxés.Irons va ser substituït per l'antic bateria de Dead Kennedys D. H. Peligro abans que la banda trobés un substitut permanent, mentre que Slovak va ser substituït pel guitarrista John Frusciante. Aquesta formació va gravar el quart i el cinquè àlbum, Mother's Milk (1989) i Blood Sugar Sex Magik (1991).

Els Red Hot Chili Peppers han guanyat set Premis Grammy i ha venut uns cinquanta milions de còpies arreu del món.



Discografia

* The Red Hot Chili Peppers (1984)
* Freaky Styley (1985)
* The Uplift Mofo Party Plan (1987)
* The Abbey Road EP (1988)
* Mother's Milk (1989)
* Blood Sugar Sex Magik (1991)
* What Hits!? (1992)
* Out in L.A. (1994)
* Live Rare Remix Box (1994)
* One Hot Minute (1995)
* Under the Covers (1998)
* Maximum Chili Peppers (1999)
* Californication (1999)
* By The Way (2002)
* Greatest Hits (2003)
* Live in Hyde Park (2004)
* Stadium Arcadium (2006)

ROCK ALTERNATIU

The Smiths va ser un grup britànic de rock alternatiu actiu des de 1982 fins a 1987. El grup estava basat en el tàndem de compositors format per Morrissey i Johnny Marr, i van publicar la majoria dels seus àlbums sota el segell independent Rough Trade Records. El grup va vendre molts àlbums al Regne Unit (tot i que només va tenir dos senzills al top 10 britànic), i donat que van ser un dels grups de rock alternatiu britànic amb més èxit, ha tingut una gran influència en l'escena indie britànica posterior, incloent el moviment Britpop i bandes com ara The Stone Roses, Belle and Sebastian, Radiohead, Blur, Suede, Oasis, The Libertines, o Doves. En aquell moment, el grup va ser particularment notori per dues coses: les lletres inusuals, iròniques i controvertides de Morrissey i la música de Marr, que va ajudar a que la guitarra tornara a cobrar protagonisme a les llistes de vendes. El grup va publicar quatre àlbums d'estudi i diversos recopilatoris en menys de cinc anys, així com nombrosos senzills.

Tot i que no van gaudir d'èxit comercial fora del Regne Unit durant la seua existència, durant els darrers anys del segle XX van augmentar notablement la seua popularitat a tot el món occidental.

MUSICA ALTERNATIVA

PORTISHEAD
La banda va ser formada en 1991 pel teclista Geoff Barrow i la cantant Beth Gibbons que van prendre el nom de la localitat natal de Barrow, situada a 15 km a l'oest de Bristol. Barrow havia treballat anteriorment amb altres dues bandes de trip hop de Bristol, Massive Attack i Tricky.

Després d'estrenar el curtmetratge To Kill a Dead Man, Portishead va signar un contracte amb la discogràfica Go! Beat que va editar el seu primer àlbum Dummy en 1994, amb la col·laboració del guitarrista Adrian Utley. Malgrat la nul·la campanya de publicitat de la banda, l'àlbum va ser un èxit a Estats Units i Europa, els senzills "Glory Box" i "Sour Estafis" van aconseguir el cap de les llistes d'èxits.

El seu segon àlbum Portishead, va sortir a la venda en 1997 i va incloure el senzill "All Mini". A més, van gravar un concert amb acompanyament d'orquestra en Roseland, Nova York, on van ser interpretades les seves cançons més famoses. Aquest, va sortir a la venda en 1998 amb un DVD del concert. En 1999 van col·laborar amb Tom Jones en una cançó del seu àlbum Reload.

Portishead i altres grups de Trip hop no estan conformes amb aquest terme [cita requerida], argumentant que és només una invenció mediàtica per catalogar la seva música inclasificable.

El 24 de gener de 2008 Portishead va anunciar la sortida d'un nou disc, titulat Third, programat pel 14 d'abril del mateix any.

Discografia

Àlbums

* Dummy (1994, Go Beat).
* Portishead (1997, Go Beat).
* Roseland NYC Live (1998, Go Beat). Àlbum en directe.
* Third (2008, Island-Universal).



DEDICAT "RUN CICLING"

MUSICA ELECTRONICA

Laurent Garnier és un DJ, compositeur i productor de música électronique. Pioner de la música électronique a França, ha fundat i contínua a dirigir el cèlebre label francesa F Comunicacions. En 20 anys de carrera, Laurent Garnier s'ha imposat com la un de les DJ les més populars.

METAL

Unearth

Es una banda estadunidense de Metalcore sorgida en 1998 en Massachusetts.Format en 1998, Unearth es va realitzar més per ells mateixos del que la majoria de les bandes pot fer amb suport complet d'una gravadora i de la premsa. Excursões constants per tota parteix el globo va guanyar respecte i reconeixement d'ells i va ajudar a crear u dels fãs club més forts al voltant del món.Només en els últims dos anys, Unearth va embarcar en la línia de front de vendes de discos amb Terror, Black Dahlia Murder i Remembering Never in tow, una carrera de vendes al costat dels concorrentes de l'Atreyu.La banda últimament busca fugir dels rótulos i classificacions de la mídia.
Formació

* Trevor Phipps - Vocal
* Buz McGrath - Guitarra
* Ken Susi - Guitarra
* John "Slo" Maggard - Baix
* Mike Justian - Batria

Discografia

* Above the Fall of Man (1999)
* The Stings of Conscience (2001)
* Endless (2002)
* The Oncoming Storm (2004)
* Our Days of Eulogy (2005)
* III: In the Eyes of Fire (2006)
* The March (2008)

CANTAUTOR

ELLIOT MURPHY

Elliott James Murphy (nascut el 16 de març de 1949 a Long Island, New York) es un compositor y cantantautor de rock, novelista, productor i periodista que viu a París

Albums i EPs

* Aquashow (1973)
* Lost Generation (1975)
* Night Lights (1976)
* Just a story from America (1977)
* Affairs (1980)
* Murph the surph (1982)
* Party girls / Broken poets (1984)
* Milwaukee (1985)
* Change will come (1987)
* Aprés le déluge (1987)
* 12 (1990) US re-edition: Unreal City (1993)
* If poets were kings (1992)
* Paris/New York (1993)
* Selling the gold (1995)
* Beauregard (1998)
* Rainy season (2000)
* La terre commune (amb Iain Matthews (2001)
* Soul surfing (2002)
* Soul surfing - the next wave EP (2002)
* Strings of the storm (2003)
* Murphy gets muddy (2005)
* Coming Home Again (2007)
* Notes from the Underground (2008)
* Elliott Murphy Sings Dylan (2009)

MUSICA TOT UN CLASIC

LOU REED

Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, (Ciutat de Nova York, 1942) és un poeta, cantant i músic de rock, considerat el pare del rock independent.

Va començar la seva carrera musical com a líder del grup The Velvet Underground i més tard va dedicar-se a la música en solitari.

Discografia en solitari

Àlbums d'estudi
Lou Reed (1972)
Transformer (1972)
Berlin (1973)
Sally Can't Dance (1974)
Metal Machine Music (1975)
Coney Island Baby (1976)
Rock 'n' Roll Heart (1976)
Street Hassle (1978)
The Bells (1979)
Growing Up in Public (1980)
The Blue Mask (1982)
Legendary Hearts (1983)
New Sensations (1984)
Mistrial (1986)
New York (1989)
Magic and Loss (1992)
Set the Twilight Reeling (1996)
Ecstasy (2000)
The Raven (2003)

En directe

Rock n Roll Animal (1974)
Lou Reed Live (1975)
Live: Take No Prisoners (1978)
Live in Italy (1984)
Live in Concert (A re-issue of the above album) (1996)
Perfect Night: Live in London (1998)
American Poet (2001)
Animal Serenade (2004)

MUSICA ELECTRONICA

Gorillaz
Es un grup virtual britànic format principalment per Damon Albarn, cantant de les bandes Blur i The Good, the Bad & the Queen, Jamie Hewlett, dibuixant anglès creador de còmics com Tank Girl i Els Freebies, i altres artistes que han col·laborat en els seus projectes. El grup, en el seu format virtual, està compost per 2D (veu i teclats), Murdoc Niccals (baix), Noodle (guitarra solista) i Russel Hobbs (bateria). L'únic membre permanent del grup és Damon Albarn i la resta la formen diverses col·laboracions. L'estil musical és bàsicament rock alternatiu però també reben diverses influències que inclouen britpop, dub, hip-hop i música pop.

La banda va debutar amb un àlbum epònim amb més de 7 milions de còpies venudes, fet que els va valer una entrada al Llibre Guinness dels rècords com la banda virtual més reeixida. El seu segon àlbum d'estudi, Demon Days, va ser llançat al 2005 i va rebre cinc nominacions als premis Grammy l'any 2006, de les quals en va guanyar la millor col·laboració pop amb veu. Posteriorment han llançat dos àlbums de cares B i un de remix. Actualment estan treballant en el seu tercer àlbum d'estudi.

MUSICA ROCK ALTERNATIU

The Felice Brothers

La banda de rock americà The Felice Brothers no són molt populars en el nostre país. I molt menys aquesta perla de disc signat pel seu líder, Simone Felice, treball que va néixer a causa d'una pèrdua: la mort del bebè que estaven a punt de tenir amb la seva parella. La inspiració i els sentiments fruit d'aquesta duríssima experiència es respiren en un disc que, sobretot, esdevé la banda sonora d'una infantesa enyorada, del que volíem ser quan érem nens i que, encara en aquell moment, podíem creure que es faria realitat. Cançons com If you ever get famous, Union street o Summer morning rain posen la dosi justa de melancolia en un treball que mereix ser conegut i reconegut. Una autèntica joia!

DIRECTOR DE CINEMA

RIDLEY SCOTT

Sir Ridley Scott (30 de novembre de 1937 a South Shields, Tyne i Wear) és un director de cinema britànic. És germà del també director de cinema Tony Scott. Ha estat nominat en tres ocasions als premis Oscar a la millor direcció. Al gener de 2003 va ser nomenat cavaller per la reina Isabel II.

Carrera

El seu estil destaca la importància de l'experiència sensorial (visual, sonora) en un film. El cinema de Scott utilitza a la il·luminació, fotografia, creació d'ambients i sincronia amb la música i el so com "actors" addicionals. Aquesta característica pot ser percebuda en els comercials de televisió que Scott ha dirigit (més de 2000).

Els seus primers films (especialment Els duelistes, Alien, i Blade Runner) proporcionen a l'espectador una experiència on les escenes són recordades no només pels actors que intervenen o per moments específics del guió, sinó per l'ambient recreat en elles. Ridley Scott va ser el primer a utilitzar comercialment la denominació "Director's Cut" (muntatge del director, en anglès) per a una obra que el director reedita per al públic i en la qual s'aprecien diferències amb la versió estrenada originalment. Moltes de les seves pel·lícules han marcat la història del cinema, com ara Blade Runner, Alien, Thelma & Louise o Gladiator.
Filmografia

Any Títol Oscars

1977 The Duellists
1979 Alien 2 1
1982 Blade Runner 2
1985 Legend 1
1987 Someone to Watch Over Me
1989 Black Rain 2
1991 Thelma & Louise 6 1
1992 1492: Conquest of Paradise
1996 White Squall
1997 G.I. Jane
2000 Gladiator 12 5
2001 Hannibal
Black Hawk Down 4 2
2003 Matchstick Men
2005 El regne del cel
2006 A Good Year
2007 American Gangster 2
2008 Body of Lies
2010 Robin Hood

MUSICA ALTERNATIVA

RUSSIAN CIRCLES

MUSICA ALTERNATIVA

Tindersticks és un grup de rock format en Nottingham, Gran Bretanya en 1991 pels següents membres:

* Stuart Ashton Staples, veu, guitarra i melòdica
* Dickon James Hinchliffe, guitarra, violí, piano, i arranjaments de corda i vent
* Neil Timothy Fraser, guitarra i vibráfono
* David Leonard Boulter, teclats i percussions
* Alasdair Robert De Villeneuve, bateria, percussions i trompeta
* Mark Andrew Colwill, baix
El so del grup parteix del pop independent al que incorporen arranjaments orquestrals, de jazz i de soul. El seu segell distintiu ho marquen la profunda veu de baríton de Stuart A. Staples, que li emparenta amb els crooners clàssics, i les sofisticades orquestracions de Dickon Hinchliffe, que utilitza una àmplia varietat d'instruments que contribueixen a l'eclèctic so del grup. Entre ells estan el piano Rhodes, carillón, vibráfono, violí, trompeta, fagot o el òrgan Hammond.

També destaca en la seva música la influència de cantants com Serge Gainsbourg, Lee Hazlewood i especialment Scott Walker. Totes aquestes referències doten al seu so d'un toc polit i elegant del que no està exclosa la experimentació.

DIRECTOR DE CINEMA (Tot um clasic)

Akira Kurosawa : Kurosawa Akira) (23 de març de 1910 - 6 de setembre de 1998) fou un director de cinema japonès, productor de pel·lícules i guionista. És certament el realitzador japonès més conegut i ha influït profundament sobre diverses generacions d'especialistes del món del cinema. La crítica cinematogràfica el considera un dels millors directors de cinema de tots els temps i és considerat com un dels cineastes més importants i influents de la història del cinema. El 1989, va ser guardonat amb l'Oscar Lifetime Achievement (Oscar honorífic) "pels èxits cinematogràfics que han inspirat, encantat, enriquit i entretingut el public i influenciat els cineastes d'arreu del món.

Any Títol
1943 Sanshiro Sugata
1944 La més bella
1945 Sanshiro Sugata
Els homes que trepitgen la cua del tigre
1946 No anyorem la joventut
Un diumenge meravellós
1948 L'àngel ebri
1949 Duel silenciós
Gos salvatge
1950 Escàndol
Rashōmon
1951 L'idiota
1952 Viure
1954 Els set samurais
1955 Viure en la por
1957 Tron de sang
Suburbis
1958 La fortalesa amagada
1960 Els malvats dormen bé
1961 Yojimbo
1962 Sanjuro
1963 El cel i l'infern
1965 Barbaroja
1970 Dodeskaden
1975 Dersu Uzala
1980 Kagemusha
1985 Ran
1990 Somnis
1991 Rapsòdia a l'agost
1993 Madadayo
[modifica] Premis

* 1951 – "Lleó d'Or" (Leone d'Oro) a la Mostra de Venècia (Mostra di Venezia) per Rashōmon.
* 1951 – "Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa" per Rashomon.
* 1955 – "Lleó d'Argent" (Leone d'Argento) a la Mostra de Venècia per Els set samurais.
* 1975 – "Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa" per Dersu Uzala.
* 1980 – "Palma d'Or" (Palme d'or) al Festival de Canes per Kagemusha.
* 1982 – "Lleó d'Or" concedit per tota una carrera (alla carriera) en la Mostra de Venècia.
* 1984 – Legió d'honor francesa (Legion d'Honneur)
* 1990 – Oscar honorari per tota una carrera (Honorary Academy Award)
* 2006 – Premi especial en la X Cel·lebració de cinema a l'Iran.

MUSICA ARRELS(folck)

CRISTINA PATO
Cristina Pato (n. Orense, 1980) es una gaitera i pianista espanyola. va treura a la venta el seu primer disco, titulat Tolemia (1999), a la edad de 18 anys.

MUSICA SUR

Calexico (banda)

Calexico és un grup d'Estats Units que fan música indie americà. Són originaris de Tucson, Arizona. Els seus dos líders, Joey Burns (cantant i guitarra) i John Convertino (bateria) van començar a tocar junts a la banda de Los Angeles Giant Sand abans de fundar Calexico. El grup es caracteritza per incorporar una eclèctica varietat de música, destacant el folk del suroest dels Estats Units i del nord de Mèxic combinat amb rock independent.

Àlbums d'estudi

* 1997 Spoke
* 1998 The Black Light
* 2000 Hot Rail
* 2003 Feast of Wire
* 2006 Garden Ruin

Altres àlbums

* 1999 Road Map
* 2000 Travelall
* 2001 Tete a Tete, como ABBC con Amor Belhom Duo
* 2001 Aerocalexico
* 2002 Scraping
* 2005 The Book and The Canal
* 2007 Tool Box

MUSICA ROCK ALTERNATIU

ARIZONA BABY
Arizona Baby han estat sense cap dubte la banda revelació del rock acústic nacional en el 2009
Van actuar en la sala Sidecar el passat 8 de gener amb un sold out absolut i un gran èxit musical.

MUSICA -TOT UN CLASIC

Patti Smith (30 de desembre de 1946-) és una cantant i poetessa nord-americana. Va saltar a la fama durant el moviment punk amb el seu disc debut de 1975 Horses .

Anomenada la poetessa del punk rock, va aportar un punt de vista feminista i intel·lectual a la musica punk i es va convertir en una de les artistes més influents dins de la música rock.
Discografia

Àlbums d'estudi

* Horses (1975)
* Radio Ethiopia (1976)
* Easter (1978)
* Wave (1979)
* Dream of Life (1988)
* Gone Again (1996)
* Peace and Noise (1997)
* Gung Ho (2000)
* Trampin' (2004)
* Twelve (2007)

Live albums and EPs

* Hey Joe / Radio Ethiopia (1977)
* Set Free (1978)
* Live aux Vieilles Charrues (2004)
* Horses/Horses (2005)

COMIC I NARRATIVA

EL GUST DEL CLOR
Bastien Vivès. El gusto del cloro. Diàbolo Ediciones. 2009

Una escoliosi és el que porta al protagonista de El gusto del cloro, un noi de vint-i-tants anys una mica tímid, a la piscina. La seva mala tècnica, els xocs amb altres banyistes i el predomini dels jubilats, fan que la natació no sigui gaire divertida per a ell. Fins que el dia que entre els sexagenaris, descobreix una noia atractiva i de braçada elegant. Ella l’ajuda a perfeccionar el seu estil i entre tots dos surgeix una amistat que podria convertir-se en alguna cosa més. Però just quan sembla que fer llargs sense anar enlloc s’ha acabat, el protagonista s’adonarà que en l’amor es passa de la il.lusió a la decepció en molt poques braçades.

Batien Vivès ens explica una història quotidiana, propera i intimista sobre el desig amb nombrosos plans detall, silencis i elipsis. Sap transmetre de manera excel.lent l’ambient de la piscina, utilitzant tots els angles i punts de vista possibles. Tot i que la història transcorre dins l’aigua dolça, el color predominant és un encertat verd mar. Les vinyetes són sinuoses, com si les contemplèssim dins l’aigua. La combinació de tots aquests elements és tan bona, que a més del gust , del clor també en podem sentir l’olor.

ENVIAT PER Guest Star.

DANSA I BALL

TANGO

PUBLICITAT-ORIGINAL

Nolan's Cheddar

SORTIDA SOL

FOTOS DE MARIA SOLÀ

MUSICA ELECTRONICA

MOBY

Moby (11 de setembre de 1965, Harlem, Nova York) és un compositor i músic de música electrònica nord-americà. El seu vertader nom és Richard Melville Hall. Pren el nom artístic del seu avantpassat Herman Melville, autor de Moby Dick.

DIBUIXOS ANIMATS

CALICO ELECTRONICO

DIBUIXANT DE COMIC

Milo Manara, sobrenom de Maurilio Manara (nascut el 12 de setembre del 1945) és un dibuixant de còmic italià (escriptor i artista), principalment conegut per la càrrega eròtica dels seus treballs.

Manara va néixer a Lüsen, Província de Bolzano.

Després d'estudiar arquitectura i pintura, va començar a treballar en el món del còmic el 1969 per a Genius, un còmic book entre eròtic i de sèrie negra. Va treballar per publicacions minoritàries (Jolanda, comic book de caràcter soft-core, i a la revista satírica Telerompo) fins que va ser demanat per Il Corriere dei Ragazzi per treballar juntament amb l'escriptor Mino Milani. La seva primera història com a escriptor va ser HP i Giuseppe Bergman de 1983. "HP" són les inicials del seu amic, l'escriptor de còmics Hugo Pratt. Bergman havia estat creat per Manara cinc anys abans, per a la revista de comics francesa A Suivre.

Els seus còmics introdueixen generalment noies excepcionalment belles i elegants, atrapades en estranys i fantàstics escenaris eròtics. Alguns dels seus llibres més famosos són Il Gioco (1983, traduït per El Click) (en quatre parts), sobre un petit aparell que provoca una irrefrenable excitació en una dona, i Il Profumo dell'invisibile (1986, traduït com el perfum de l'invisible), sobre la invenció d'una pintura corporal que fa que qui la utilitza resulti invisible. Alguns dels seus llibres (còmics) més aclamats són en col·laboració amb Hugo Pratt. El rei Mono, distribuida en una sèrie a la revista Heavy Metal a principi dels 80, reexplicà la història del Rei Mono - amb humor, erotisme i incorrecció política.

L'estil de Manara es basa en la línia clara en el dibuix de les dones, reservant els traços més complexos per monstres o elements sobrenaturals. Com el seu compatriota Tinto Brass, té una fixació evident per les dones voluptuoses. Molts dels seus còmics tenen com a contingut el sadomasoquisme, voyeurisme, el sobrenatural, i la tensió sexual en diversos aspectes de la societat italiana. Els seus treballs varien en explicitat, però la intenció principal és més de diversió que no pas misògina. La capacitat de Manara per a crear una atmosfera, el seu obvi talent, i les seves excursions ocasionals a històries més convencionals, han ajudat a donar-li un aire de respectabilitat artística.

El seu treball va aconseguir una gran audiència americana gràcies a aparèixer a la revista Heavy Metal. Curiosament, Manara és menys popular a Itàlia que a França, on és considerat un dels millors dibuixants de còmic del món.

El juliol de 2006, Manara va dissenyar un casc per Valentino Rossi fet especialment pel Gran Premi de Mugello. Segons Rossi: "Ha dibuixat una mena d'història mítica de la meva vida en dibuixos, amb alguns dels meus herois com Steve McQueen, Enzo Ferrari, Jim Morrison, i altres personatges com el meu gos Guido, el pollastre Osvaldo i un munt de dones boniques! M'encanta Milo... és una persona que he admirat durant molt de temps".

MUSICA -TOT UN CLASIC

Frank Zappa
(Baltimore, 1940 - Los Angeles, 1993) va ser un cantant, guitarrista, compositor i artista satíric estatunidenc.
Informació bàsica
Nom real Frank Vincent Zappa
Altres noms Zappa
Francesco Zappa
Naixement 21-XII-1940
Lloc d'origen Baltimore, Maryland
Defunció 4-XII-1993 (52 anys)
Gènere doo-wop, blues, rock, jazz, orquestra
Professió compositor, músic, director, productor
Instruments bateria, guitarra elèctrica, veu, Baix, teclats, vibràfon, NED Synclavier
Anys en actiu dels anys 50 a 1993
Discogràfica MGM-Verve, Bizzare, DiscReet, Zappa, Barking Pumpkin, Rykodisc
Artistes relacionats The Mothers
Captain Beefheart
Web oficial Zappa.com

DIRECTOR DE CINEMA (Tot um clasic)

Luchino Visconti

Fill de Giuseppe Visconti (10 de novembre de 1879, Milà – 16 de desembre de 1941, Milà) i de Carla Erba (propietària de la coneguda societat farmacèutica, morta a Cortina d'Ampezzo, Belluno, el 17 de gener de 1939). La família Visconti, qui va regnar a Milà fins al segle XV, pertany a la gran aristocràcia italiana. Luchino era el quart de set fills.


Joventut

Apassionat dels cavalls, Luchino Visconti es va ocupar, durant la seva joventut, d'una quadra de la seva propietat (complirà el seu servei militar com a sotsoficial de cavalleria a Pinerolo). A més a més freqüentava activament el món de l'Òpera i del teatre, que el va influenciar molt. La família Visconti tenia la seva llotja a La Scala (Giuseppe, el pare, era un dels més importants mecenes del teatre), i el saló de la seva mare era freqüentat, entre altres, per Arturo Toscanini ; és en aquesta època que Luchino Visconti va conèixer Giacomo Puccini i Gabriele D'Annunzio.
Començaments

La seva carrera cinematogràfica va començar el 1936, a França, on va treballar al costat de Jean Renoir (conegut gràcies a Coco Chanel) com a ajudant, per la realització i tria dels vestits de dues de les seves obres Les bas fons i Partie de campagne. La preocupació de realisme del gran cineasta francès el va marcar profundament. A França, va trobar refugiats italians, militants d'esquerra, i al seu contacte van canviar radicalment les seves conviccions polítiques. Després d'una breu estada a Hollywood, va tornar a Itàlia el 1939 a causa de la mort de la seva mare. Amb Renoir va començar a treballar per a una adaptació cinematogràfica de Tosca, però, degut al començament de la guerra, el realitzador francès va ser obligat a abandonar el rodatge (va ser reemplaçat per l'alemany Karl Koch).

La trobada amb certs joves intel·lectuals i crítics, col·laboradors a la revista Cinema (fundada, ironia de la vida, per un fill de Benito Mussolini, Vittorio, va fer germinar en el seu esperit el concepte d'un cinema que explicaria de manera realista la vida i els drames quotidians del poble, concepte en ruptura amb les cursileries brillants i edulcorades de les comèdies del cinema dei telefoni bianchi (literalment ‘‘cinema dels telèfons blancs’‘). En aquesta època va trobar Roberto Rossellini i, probablement, Federico Fellini. Visconti va projectar de realitzar l'adaptació del Grand Meaulnes d'Alain-Fournier i la dels Malavoglia de Verga, però aquests projectes es van avortar.
Obsessió

Partint d'aquesta idea, va signar el 1942, amb Giuseppe De Santis, Gianni Puccini, Antonio Pietrangeli, Mario Serandrei i Rosario Assunto, la seva primera pel·lícula, una de les obres majors del neorealisme : Obsessió (Ossessione), inspirat en la cèlebre novel·la The Postman always rings twice (El carter truca sempre dues vegades) de James Cain, amb, com a actors principals, la sulfurosa Clara Calamai (va reemplaçar en l'últim moment Anna Magnani, de manera inicial destinada al paper tèrbol de Giovanna) i Massimo Girotti al paper del mecànic Gino.

Un segon projecte, una adaptació de L'Amante di Gramigna de Giovanni Verga, no va poder ser portat a terme, en intensificant-se la guerra. Capturat i empresonat, Visconti va escapar a l'escamot d'execució gràcies a la intervenció de l'actriu Maria Denis (que explica aquesta experiència en la seva autobiografia Il Gioco della verità ( El Joc de la veritat). Al final del conflicte, Visconti va participar al costat de Mario Serandrei en la realització del documental Giorni di glòria ( Dies de glòria ), consagrada a la Resistència i a l'Alliberament.

Paral·lelament, va muntar creacions teatrals (la companyia formada amb Paolo Stoppa i Rina Morelli va ser llegendària, i Vittorio Gassman s'hi va afegir), així com de les escenificacions líriques, el seu somni d'una vida. Va dirigir Maria Callas, el 1955, en La Sonnambula ( La Somnàmbula) de Vincenzo Bellini, i La Traviata de Giuseppe Verdi

Millors pel·lícules

1942 Obsessió
1951 Bellissima
1954 Senso
1957 Le notti bianche
1960 Rocco i els seus germans
1963 Il Gattopardo
1967 L'estranger
1969 La cadutta degli dei
1971 Mort a Venècia
1972 Ludwig
1974 Confidències
1976 L'innocent

MUSICA MINIMALISTA

Philip Glass (Baltimore, Maryland, 31 de gener de 1937) és un compositor nord-americà de música minimalista.

De petit va estudiar flauta al conservatori Peabody i més endavant va assistir a l'escola de música Julliard, on va començar a tocar quasi exclusivament el piano.

Després d'estudiar amb Nadia Boulanger i treballar amb Ravi Shankar a França, Glass viatja el 1966 al nord de l'Índia, principalment per raons religioses, on va entrar en contacte amb els refugiats tibetans. Es va fer budista i va conèixer el Dalai Lama el 1972. És un gran defensor de la causa tibetana. Va ser el seu treball amb Ravi Shankar i la seva percepció del ritme additiu a la música índia el que el va conduir al seu singular estil.

Quan va tornar a casa, va renunciar a totes les seves composicions anteriors a l'estil de Copland i va començar a escriure peces austeres basades en ritmes additius i amb un sentit del temps influenciat per Samuel Beckett, el treball del qual descobrí component per a obres de teatre experimental.

La poca estima que sent cap els intèrprets i els espais tradicionals el porten a formar el seu propi grup musical, amb el qual comença a tocar principalment a galeries d'art, essent aquesta la única connexió real entre minimalisme musical i art visual minimalista. Amb el pas del temps, les seves obres són cada cop menys austeres i més complexes, acabant per no ser totalment minimalistes i culminants amb Music in Twelve Parts. A continuació, va col·laborar en la primera òpera de la seva trilogia Einstein on the Beach amb Robert Wilson.

Glass va orquestrar algunes parts instrumentals dels discos de David Bowie Low i Heroes (Low Symphony i Heroes Symphony). Músic prolífic, ha orquestrat moltes pel·lícules, incloent el documental experimental Koyaanisqatsi, de Godfrey Reggio; el biopic dirigit per Errol Morris A Brief History of Time (basat en el llibre divulgatiu de física de Stephen Hawking); Mishima, de Paul Schrader o Kundun, de Martin Scorsese.

Recentment, Glass ha compost la banda sonora de la pel·lícula The Hours (2002), de Stephen Daldry, i Notes on a Scandal (2006), de Richard Eyre.

CANTAUTOR

Ben Harper
(Pomona, Califòrnia, 28 d'octubre de 1969), guitarrista.

Creixerà entre Claremont i Pomona, ambdós situades en la regió de Island Empire, a una hora a l'est de Los Àngeles; en una família de músics d'orígens molt diversos: la seua iaia paterna era mig negra mig índia Cherokee i la seua besàvia materna era una jueva d'origen rus, procedent de Lituània. Va ser a ella a qui va dedicar el seu àlbum Welcome To The Cruel World.

Ben Harper va començar a tocar la guitarra acústica als 7 anys, encara que els seus primers acords els va aprendre tocant la guitarra de sa mare Ellen, quan tenia 3 anys. El que s'entén tenint en compte que en la seua família la majoria eren músics, sa mare cantava i tocava la guitarrra, son pare era percussionista. Una vegada en el col·legi, Ben fa de la guitarra l'instrument oficial de l'assignatura de música, tenint esta com la seua pràctica principal. Així, comença a esbossar la seua pròpia música, donant-se a conéixer amb nombrosos concerts per tota l'àrea de Los Àngeles. En 1992 firmarà amb Virgin Rècords i encara desconegut, començarà la seua carrera musical.

La seua música no és fàcil de classificar, Ben Harper posseïx un estil realment indefinible, amb lletres transcendentals i carregades d'emotivitat que aborden temes com la pau, déu i la religió, el medi ambient o la política, a nivell conflictiu i amb connotació reivindicativa. Creix escoltant soul, folk, blues, r&b, reggae, hip hop, jazz i country entre altres, donant-li un estil molt particular a la seua música. La seua evolució li ha portat a introduir ritmes urbans i sons ètnics, arribant a gravar versions de Led Zeppelin, The Verve o Marvin Gaye, sense perdre per això el seu to apassionat ni la seua vitalitat.

En el que a les seues influències es referix, podem trobar entre elles grups musicals i artistes tan diversos com Bob Marley, Robert Johnson, David Lindley, Chris Darrow, Led zepellin, Pink Floyd, Nirvana, Pearl Jam, Jeff Buckley... sense oblidar la gran influència del blues de Jimi Hendrix i de bandes del jam com els Blues Traveler o Hootie & The Blowfish. També cal dir que va ser alumne avantatjat dels grans cantautors negres dels 70 (Bill Withers, Curtis Mayfield), caracteritzant la presència del seu inconfusible slide encordellar.

MUSICA ALTERNATIVA

The Divine Comedy és un grup d'indie pop originari d'Irlanda del Nord i format en 1988. La banda està liderada per Neil Hannon compositor, cantant, guitarrista, pianista i únic membre estable del projecte, encara que al llarg dels anys han passat per ell una llarga llista de músics.

La seva música combina influències de grups com The Smiths i Electric Light Orchestra amb la tradició crooner de Scott Walker i Jacques Brel i el pop barroc de The Beach Boys o Burt Bacharach. Així mateix, la variada instrumentación i els arranjaments orquestales de les seves cançons també prenen com referència la música de compositors com Ravel, Stravinsky, John Barry, Michael Nyman o Philip Glass.Malgrat aquestes influències, el grup ha estat criticat en ocasions per publicar com discos senzills les seves cançons més orientades a l'easy listening.

Les lletres Neil Hannon es caracteritzen per retratar irónicamente la vida moderna i per incloure en elles guiños als seus referents literaris i culturals amb els quals aborda temàtiques com l'amor , el sexe o la venjança.

LLEI URBANA

LLEI SENSE REGLES, OBJECTIU PESARU BÈ.

MUSICA ALTERNATIVA

FRET I SON
Es tracta d'un magnífic grup de música anomenat Fred i Son. Us encisaran, de debò. Ben aviat, cap al març, sortirà el seu primer disc Diu que no sap què vol, en cd i vinil, amb alguns temes del seu primer treball En pijama (early takes). De moment podeu escoltar algunes cançons seves al :

http://www.myspace.com/sonifred
http://fredisonenpijama.blogspot.com/
http://amicsdefredison.wordpress.com/

DIBUIXANT DE COMIC

Richard Corben


Richard Vance Corben (n. en Anderson, Misuri l'1 de novembre de 1940) és un autor de cómics nord-americà, cèlebre pels seus historietas de ciència ficció i fantasia.

Procedent d'una família de granjeros del Mig Oest americà. Corben va publicar els seus primers treballs en fanzines underground, mentre treballava per a una empresa dedicada al cinema d'animació (Calvin Communications). La seva primera historieta, Monsters Rule, es va publicar per lliuraments entre 1968 i 1969 en el fanzine Voice of Comicdom. En ella estan ja presents, en clau paródica, els temes i procediments preferits de Corben: la ciència ficció, l'erotisme i la repulsa a les institucions establertes, especialment la religió i l'exèrcit.

En els anys que van seguir, Corben va publicar en nombroses revistes, generalment del circuit underground, i en 1970 fins i tot va intentar autoeditarse el seu propi fanzine, Fantagor, el que es va saldar amb un rotund fracàs. La seva incursió en el terreny del cinema d'animació va produir un curtmetratge, Neverwhere (1971), destacat sobretot per constituir la primera aparició d'un dels seus personatges més emblemàtics, Donin. En 1972 Corben va abandonar definitivament l'empresa en la qual treballava per a dedicar-se completament al cómic.

Va col·laborar amb les revistes de l'editorial Warren Publishing Creepy, Eerie i Vampirella, amb diverses històries de terror, però el seu consagración definitiva va arribar en 1977 amb el naixement de la revista Heavy Metall, en les pàgines del qual va publicar, des dels primers nombres, les aventures de Donin. El personatge, que procedia del curt Neverwhere, era un enginyer de l'època actual que es traslladava a un món de violència i grans aventures, replet de bàrbars, brujos, horribles monstres i dones de pits enormes. En el trasllat, l'aparença física del personatge sofria una transformació i d'un home enclenque i pacífic passava a ser un heroi musculoso. El seu nom, Donin, procedia de les inicials de la seva identitat passada, David Ellis Norman.

Va treballar amb diversos guionistes, entre els quals s'expliquen Bruce Jones o el conegut escriptor de ciència ficció Harlan Ellison, encara que són sobretot recordades les seves col·laboracions amb Jan Strnad, com Les mil i una nits o Món mutante.

En els últims temps, ha donat les seves personals interpretacions de personatges com Hulk o John Constantine

ACTOR COMIC

FANTOZZI
Paolo Villaggio (n. 31 de desembre de 1932) és un actor, còmic, director i escriptor italià. Amb el seu desacralizante i grotesca ironia ha estat un dels primers actors brillants a Itàlia que, a través de la sàtira, ha assolit fer reflexionar sobre els problemes de la nostra societat. El seu nom està lligat indisolublemente a la figura del comptable Ugo Fantozzi, la seva criatura cinematogràfica més afortunada.

MUSICA ALTERNATIVA

Pavement va ser una banda nord-americana de rock alternatiu dels anys 90. Procedents de Stockton, Califòrnia van publicar una constant cadena d' àlbums, senzills i EP's des de la seva formació en 1989 fins a la seva desaparició en 1999.

MUSICA ELECTRONICA

ANIMAL COLLECTIVE
http://2009.sonar.es/ca/artistes/animal-collective_118.html

CANTAUTOR

NICK DRAKE
Nicolas Rodney Drake (1948-1974), més conegut com a Nick Drake, és un cantautor de folk anglès nascut a Birmània. El seu treball és molt apreciat actualment per la crítica musical, tot i que gairebé no va vendre discs durant la seva vida.

MUSICA ALTERNATIVA

Doves és un grup de rock alternatiu britànic format en Manchester, Anglaterra. Actualment la banda està composta pels germans Jez Williams (veu i guitarra) i Andy Williams (bateria) i Jimi Goodwin (baix i guitarra)

MUSICA PERCUSIÓ

QUARK
http://www.quarkpercusion.com.ar/

MUSICA-(VEUS AMB ENCANT)

MELISSA HORN

Astrid Melissa Edwarda Horn Weitzberg és una cantant sueca de música pop nascuda el 8 d'abril de 1987. És filla de la cantant Maritza Horn.

Té dos discs al mercat:

* Långa nätter (2008)
* Säg ingenting till mig (2009), que conté el senzill "Jag kan inte skilja pa".

MUSICA SUR

ISMAËL LÔ